CA
47
Després del sol, la lluna és el segon objecte més lluminós del cel.
Atès que la lluna dóna la volta a la Terra un cop al mes, l’angle entre la Terra, la lluna i el sol canvia con-
stantment. Això s’observa en els cicles de la lluna. El temps que transcorre entre les dues fases consecu-
tives de lluna nova és de 29,5 dies (709 hores).
Constel·lació d’ORIÓ / M42
Ascensió recta: 05 h 35 m (hores : minuts) / Declinació: -05° 25' (graus : minuts)
Distància de la Terra: 1.344 anys llum
Amb una distància d’aproximadament 1.344 anys llum, la nebulosa d’Orió (M42) és la nebulosa difusa
més lluminosa del cel que es pot veure a simple vista; per això és un objecte valuós per a telescopis de
totes les mides: des dels binoculars més petits fins als observatoris terrestres més grans i el telescopi
espacial Hubble.
La nebulosa consta principalment d’un núvol gegant de pols i gas d’hidrogen que amb més de 10 graus
s’estén sobre més de la meitat de la constel·lació d’Orió. L’extensió d’aquest núvol enorme és de diversos
centenars d’anys llum.
Constel·lació de la LIRA / M57
Ascensió recta: 18 h 53 m (hores : minuts) / Declinació: +33° 02' (graus : minuts)
Distància de la Terra: 2.412 anys llum
La famosa nebulosa de l’Anell M57 a la constel·lació de la Lira es considera sovint el prototip d’una
nebulosa planetària; és una de les gemmes del cel d’estiu de l’hemisferi nord. Investigacions recents
han demostrat que és molt probable que es tracti d’un anell (Torus) de matèria lluminosa brillant que
envolta l’estrella central (només visible amb telescopis més grans), i no una estructura de gas esfèric o
el·lipsoidal. Si s’observés la nebulosa de l’Anell des del pla lateral, s’assemblaria a la nebulosa de l’Halter
M27. Observem aquest objecte exactament al pol de la nebulosa.
Constel·lació de la Guineueta / M27
Ascensió recta: 19 h 59 m (hores : minuts) / Declinació: +22° 43' (graus : minuts)
Distància de la Terra: 1.360 anys llum
La nebulosa de l’Halter M27 a la Guineueta va ser la primera nebulosa planetària mai descoberta. El 12
de juliol de 1764, Charles Messier va descobrir aquest nou i fascinant tipus d’objectes en aquella època.
Veiem aquest objecte gairebé exactament des del pla equatorial. Si s’observés la nebulosa de l’Halter des
d’un dels seus pols, probablement tindria la forma d'un anell i s’assemblaria a la visió que tenim de la
nebulosa de l’Anell M57. Aquest objecte ja es pot veure bé en condicions meteorològiques raonablement
bones i amb un augment petit.
Breu ABC del telescopi
Què vol dir...?
Distància focal:
Totes les coses que amplien un objecte mitjançant una òptica (lent) tenen una determinada distància focal.
Es tracta de la ruta que la llum recorre des de la lent fins al punt focal. El punt focal també es coneix com a
enfocament. Quan la imatge està ben enfocada, es veu nítida. En un telescopi es combinen les distàncies
focals del tub del telescopi i de l’ocular.
